La presentaci\u00f3 ha anat a c\u00e0rrec de Montse Aguer, directora del Centre d\u2019Estudis Dalinians, i Antoni Pitxot, director del Teatre-Museu, ambd\u00f3s patrons de la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed.<\/p>\n
\nA partir d\u2019avui els tres olis de la col\u00b7lecci\u00f3 privada tamb\u00e9 es poden veure al Cat\u00e0leg Raonat en l\u00ednia de la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed, complint un dels principals objectius de la Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed, la catalogaci\u00f3 total de la producci\u00f3 daliniana, una tasca que porta a terme el Centre d\u2019Estudis Dalinians.<\/p>\n
\nLes obres que formen part d\u2019aquesta exposici\u00f3, que podem contemplar a la Sala de les Peixateries del Teatre-Museu, s\u00f3n peces de joventut de l\u2019artista, moment en qu\u00e8 el paisatge i la fam\u00edlia s\u00f3n temes habituals, per\u00f2 en qu\u00e8 alhora Dal\u00ed est\u00e0 cercant un llenguatge personal. Aquest proc\u00e9s creatiu es basa en la superposici\u00f3 de capes d\u2019influ\u00e8ncies, en girs bruscs d\u2019orientaci\u00f3 estil\u00edstica, en les novetats formals o en l\u2019evoluci\u00f3 de les formes i els colors.<\/p>\n
\nUn dels models preferits del jove Dal\u00ed \u00e9s la seva germana, Anna Maria. Ella mateixa ens explica: \u201cDurant les hores que li servia de model jo no em cansava d\u2019observar aquest paisatge que sempre m\u00e9s ha format part de mi mateixa. Mentre em pintava, era a prop d\u2019una finestra, i per aix\u00f2 els meus ulls tenien temps d\u2019entretenir-se en els m\u00e9s petits detalls\u201d.<\/p>\n
Anna Maria Dal\u00ed se\u2019ns presenta aqu\u00ed en diversos retrats. Un d\u2019ells, i fins avui in\u00e8dit, \u00e9s el Retrat de la germana de l\u2019artista<\/em> pintat segurament en el mateix moment, l\u2019any 1920, que Retrat del meu pare<\/a><\/em>. En aquest darrer es pot veure una figura femenina que porta un bol de fruites a les mans, l\u2019Anna Maria a l\u2019edat de 12 anys, dada que ens permet situar aquest retrat, amb la vil\u00b7la de Cadaqu\u00e9s al fons, cap a l\u2019any 1920. Dal\u00ed el pinta a la manera del seu Autoretrat amb coll rafaelesc<\/a><\/em>, de t\u00e8cnica marcadament impressionista, segurament en l\u2019estudi que el seu pare va llogar al costat de la casa d\u2019Es Llaner, on la fam\u00edlia passava els estius i que va esdevenir la resid\u00e8ncia d\u2019Anna Maria a la mort del seu pare.<\/p>\n Acompanyant aquest retrat desconegut fins avui trobem les obres Retrat de la germana de l\u2019artista<\/em>, c. 1923, Retrat de la meva germana<\/em>, 1925, pertanyents a la col\u00b7lecci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed, i dos olis m\u00e9s que des de 1927 nom\u00e9s s\u2019havien pogut veure en reproduccions fotogr\u00e0fiques en blanc i negre de l\u2019\u00e8poca. Ens referim a Noia cosint<\/em>, 1926 i Anna Maria<\/em>, 1926.<\/p>\n Dal\u00ed exposa per primera vegada Noia cosint<\/em> al Sal\u00f3 de Tardor celebrat a la Sala Par\u00e9s el 1926. A la fi del mateix any, a les prestigioses Galeries Dalmau de Barcelona, del 31 de desembre de 1926 al 14 de gener de 1927, presenta un conjunt de 7 dibuixos i 23 pintures, entre les que destaquem Anna Maria<\/em> (pintura sobre coure), Noia cosint<\/em>, i dos dels tres dibuixos que apareixen amb el t\u00edtol Estudi per el quadro Anna Maria<\/em>, obres que podem veure a partir d\u2019avui i durant dos mesos al Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres. El ress\u00f2 d\u2019aquesta exposici\u00f3 a la premsa va ser molt important. M. A. Cassanyes a L\u2019Amic de les Arts comenta: \u201c[…] Si la primera exposici\u00f3 de Salvador Dal\u00ed, l\u2019any 1925, fou bona i revel\u00e0 un gran temperament pict\u00f2ric, la de 1926 ha estat millor i ha superat encara les esperances que la primera feu concebre; cal dir-ho aix\u00ed i moure l\u2019obra de Dal\u00ed enlaire com un bander\u00ed de reclutament, mal pesi als estantissos oracles d\u2019incomprensives capelletes, parracs provincians als quals l\u2019enveja cega el talent\u201d. […] Quan aquest sentit formal\u00edstic, per\u00f2, \u00e9s vivificat per una contemplaci\u00f3 aguda i pregona, llavors Salvador Dal\u00ed assoleix la creaci\u00f3 de teles tan excel\u00b7lents com aquesta \u201cNoia cosint\u201d<\/em> ac\u00ed reprodu\u00efda, de forma precisa, l\u00facidament composta i ordenada, plena de vida continguda i de la penetrador dolcesa, en la qual \u00e0dhuc les influ\u00e8ncies, naturals en el treball d\u2019un artista jove (no costa gaire descobrir en aquest quadro directrius de Severini i de Schrimpf) han estat saludablement assimilades i posades a contribuci\u00f3 d\u2019una tela ben caracter\u00edstica i personal\u201d.<\/p>\n Anna Maria<\/em> (pintura sobre coure) i una de les altres pintures Panera del pa<\/em>, presentada tamb\u00e9 en aquella mostra, van ser exposades el 1928 al Carnegie Institute de Pittsburg a la Twenty-Seventh International Exhibition of Paintings. La mateixa Anna Maria ens explica la rebuda que van tenir: \u201cL\u2019\u00e8xit d\u2019aquesta exposici\u00f3 no solament fou de premsa i venda, sin\u00f3 que el conjunt de l\u2019obra exposada crid\u00e0 l\u2019atenci\u00f3 a l\u2019estranger. Un delegat de l\u2019Institut Carnegie vingu\u00e9 a Figueres per endur-se\u2019n dos quadres a l\u2019exposici\u00f3 de Pittsburg, quadres que obtingueren un \u00e8xit definitiu. La Panera del pa<\/em> fou adquirida pel Museu d\u2019Art Modern d\u2019aquella ciutat i si no adquiriren el titulat Anna Maria<\/em> fou perqu\u00e8 el pare, com que era un retrat meu, no volgu\u00e9 vendre\u2019l\u201d.<\/p>\n A m\u00e9s de les obres esmentades, l\u2019exposici\u00f3 es completa amb les seg\u00fcents obres de la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed: dos estudis per a Noia cosint de 1926, el dibuix Anna Maria dormint, c. 1926 i Estudi per Anna Maria<\/em> tamb\u00e9 de 1926. Gr\u00e0cies a aquesta avinentesa, amb aquesta mostra es pret\u00e9n retre homenatge a Anna Maria, la germana del pintor, i oferir un valor afegit a la visita nocturna al Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres, que en aquesta 16ena edici\u00f3 obre les portes des del 28 de juliol al 2 de setembre, de 10 de la nit fins a la una de la matinada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La presentaci\u00f3 ha anat a c\u00e0rrec de Montse Aguer, directora del Centre d\u2019Estudis Dalinians, i Antoni Pitxot, director del Teatre-Museu, ambd\u00f3s patrons de la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed. A partir d\u2019avui els tres olis de la col\u00b7lecci\u00f3 privada tamb\u00e9 es poden veure al Cat\u00e0leg Raonat en l\u00ednia de la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed, complint un dels principals objectius de […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":4248,"menu_order":0,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_coblocks_attr":"","_coblocks_dimensions":"","_coblocks_responsive_height":"","_coblocks_accordion_ie_support":""},"categoria-actualitat":[78,80],"class_list":["post-4247","noticia","type-noticia","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","categoria-actualitat-exposicions","categoria-actualitat-museus"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/4247","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4248"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4247"}],"wp:term":[{"taxonomy":"categoria-actualitat","embeddable":true,"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categoria-actualitat?post=4247"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}