{"id":4338,"date":"2009-01-16T00:00:00","date_gmt":"2009-01-15T22:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/noticia\/ultims-dies-de-la-metamorfosi-de-narcis-a-figueres\/"},"modified":"2009-01-16T00:00:00","modified_gmt":"2009-01-15T22:00:00","slug":"ultims-dies-de-la-metamorfosi-de-narcis-a-figueres","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/fundacio-dali\/noticia\/ultims-dies-de-la-metamorfosi-de-narcis-a-figueres\/","title":{"rendered":"\u00daltims dies de la Metamorfosi de Narc\u00eds a Figueres"},"content":{"rendered":"

La Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed va presentar el 6 d’octubre de 2008,\u00a0sota la c\u00fapula del Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres, el pr\u00e9stec temporal de l\u2019emblem\u00e0tic oli Metamorfosi de Narc\u00eds<\/em>, pintat el 1937, i que pertany a la col\u2022lecci\u00f3 de la Tate Modern de Londres des de l\u2019any 1979. Es podr\u00e0 veure a la sala “Dal\u00ed d’Or” (n\u00fam. 6) del Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres fins al 28 de gener<\/strong>. L’oli s’exposa per primera vegada junt al manuscrit del poema que va escriure\u00a0Dal\u00ed amb el mateix t\u00edtol. Vegeu el poema sencer en el PDF adjunt.<\/p>\n

Vegeu la fitxa del Cat\u00e0leg Raonat<\/a>.<\/p>\n

\nA l’acte hi han participat\u00a0Antoni Pitxot, director del Teatre-Museu Dal\u00ed i vicepresident de la Fundaci\u00f3, i Montse Aguer, directora del Centre d\u2019Estudis Dalinians. Com a convidat d\u2019excepci\u00f3 ha participat a la roda de premsa Vicent Todol\u00ed, director de la Tate Modern de Londres, instituci\u00f3 que ha coprodu\u00eft juntament amb la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed l\u2019exposici\u00f3 Dal\u00ed, Paintings & Films<\/em>, que s\u2019ha pogut veure al prestigi\u00f3s museu londinenc, al museu d\u2019art de Los Angeles (LACMA), al Salvador Dal\u00ed Museum, Sant Petersburg (Florida) i que es va clausurar el passat dia 15 de setembre al MoMA, amb un gran \u00e8xit de p\u00fablic a totes les itiner\u00e0ncies. L’oli que se cedeix en pr\u00e9stec va formar part d’aquesta mostra.<\/p>\n

Todol\u00ed ha fet una valoraci\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3 de tesi que explorava la relaci\u00f3 de Dal\u00ed amb les diferents facetes del cinema, i l\u2019ha destacada com un dels fruits de la bona entesa entre la Tate Modern i la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed.<\/p>\n

Montse Aguer ha valorat molt positivament la pol\u00edtica de col\u2022laboraci\u00f3 que ha establert la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed amb entitats del reconeixement de la Tate Modern i, concretament, els intercanvis d\u2019obra del nivell de la que avui es presenta al museu de Figueres. Metamorfosi de Narc\u00eds<\/em> \u00e9s una de les obres m\u00e9s conegudes de Salvador Dal\u00ed que es troba a l\u2019estranger i un magn\u00edfic exemple de la plasmaci\u00f3 del m\u00e8tode paranoicocr\u00edtic.<\/p>\n

Antoni Pitxot ha descrit el context en qu\u00e8 Dal\u00ed va pintar l\u2019obra Metamorfosi de Narc\u00eds<\/em> i la seva significaci\u00f3:<\/p>\n

De totes les versions del mite de Narc\u00eds, la m\u00e9s coneguda \u00e9s la de les Metamorfosis<\/em> d\u2019Ovidi, segons la qual Narc\u00eds \u00e9s fill de la nimfa Lir\u00edope i del riu Cefis. Quan neix, l\u2019endev\u00ed Tir\u00e8sies prediu a la seva mare que aquest tindr\u00e0 una llarga vida \u201csi no s\u2019arriba a con\u00e8ixer\u201d.<\/p>\n

De ben jove \u00e9s objecte de desig de nombrosos joves d\u2019ambd\u00f3s sexes per la seva bellesa, per\u00f2 ell els rebutja tots. Entre les seves pretendents, la nimfa Eco s\u2019enamora perdudament d\u2019ell, per\u00f2 Narc\u00eds no li fa cas i, desesperada, es retira a un lloc solitari on d\u2019ella nom\u00e9s queda la veu. N\u00e8mesi, responsable de la venjan\u00e7a divina i recollint la s\u00faplica d\u2019una de les seves v\u00edctimes, fa que Narc\u00eds, un dia calor\u00f3s, passejant per un lloc on hi ha una font, s\u2019inclini a beure i s\u2019enamori de la imatge que hi veu reflectida, la d\u2019ell mateix. I, com que no la pot aconseguir, es deixa morir inclinat sobre la seva pr\u00f2pia imatge. En el lloc de la seva mort neix una flor que porta el seu nom, Narc\u00eds.<\/p>\n

\u201cHi havia una font l\u00edmpida, argentada d\u2019ones transparents, que mai els pastors ni les cabres pascudes a la muntanya no havien tocat, ni cap altre bestiar, que cap ocell no havia enterbolit, ni salvatgina, ni rama caiguda de l\u2019arbre.\u201d Aquesta \u00e9s la descripci\u00f3 que fa Ovidi d\u2019aquest lloc id\u00edl\u2022lic i solitari: un paratge gaireb\u00e9 verge i de dif\u00edcil acc\u00e9s que ens remet immediatament a la naturalesa geol\u00f2gica del Cap de Creus. En una fotografia que es troba en el Centre d\u2019Estudis Dalinians, i que molt probablement va fer la mateixa Gala, es pot veure el pintor ajagut davant d\u2019un bassal de la punta dels tres frares a cala Galladera, entre Cap de Creus i Port de la Selva, un lloc on nom\u00e9s s\u2019hi pot arribar per mar i un dels pocs indrets preservats de la costa. En el paisatge de l\u2019oli Metamorfosi de Narc\u00eds<\/em> de Salvador Dal\u00ed, s\u2019hi pot recon\u00e8ixer la textura t\u00edpica de les roques de Cap de Creus, tan present a l\u2019obra daliniana.<\/p>\n

El mateix any 1937, a \u00c9ditions Surrealistes de Par\u00eds, Dal\u00ed publica un poema amb el mateix t\u00edtol que el quadre. D\u2019acord amb les indicacions del artista, el poema s\u2019ha de llegir conjuntament amb l\u2019observaci\u00f3 del quadre. Segons Dal\u00ed, es tracta del primer poema i el primer quadre obtinguts totalment mitjan\u00e7ant l\u2019aplicaci\u00f3 integral del seu m\u00e8tode paranoicocr\u00edtic.<\/p>\n

Aquest recurs \u00e9s especialment significatiu, pel que fa al mite de Narc\u00eds, tenint en compte que aquest tema ha estat origen d\u2019una \u00e0mplia iconografia tant en pintura i escultura, com en textos literaris. Per citar-ne nom\u00e9s alguns: el Narc\u00eds de Caravaggio, el Narc\u00eds a la font de Tintoretto, Narc\u00eds amb Eco d\u2019una pintura pompeiana o entre els textos: les Metamorfosis<\/em> d\u2019Ovidi, fins a Andr\u00e9 Gide \u2013el pintor comptava amb Le Trait\u00e9 du Narcisse entre els llibres de la seva biblioteca\u2013 o Paul Val\u00e9ry.<\/p>\n

En el text, Dal\u00ed recomana que el quadre es contempli en un estat de \u201cfixaci\u00f3 distreta\u201d gr\u00e0cies al qual la figura de Narc\u00eds desapareixer\u00e0 gradualment. El personatge apareix a l\u2019esquerra del quadre, els contorns imprecisos es reflecteixen a l\u2019aigua, amb el cap sobre el genoll, doblegant-se probablement per morir; al costat, la doble imatge amb la transformaci\u00f3 de Narc\u00eds en una m\u00e0 que cont\u00e9 un ou d\u2019on sorgir\u00e0 la flor del mateix nom. Entre les dues imatges esmentades, es pot observar un grup de persones, que el pintor anomena en el seu text els \u201cheterosexuals\u201d i que segons ell el formen un hind\u00fa, un catal\u00e0, un alemany, un rus, un americ\u00e0, una dona sueca i una altra anglesa, que serien els pretendents d\u2019ambd\u00f3s sexes que s\u2019acosten a Narc\u00eds i que ell rebutja sistem\u00e0ticament.<\/p>\n

Quan el poema arriba a la fi, a la mort de Narc\u00eds segons la versi\u00f3 d\u2019Ovidi i a la transformaci\u00f3 en flor, en la versi\u00f3 de Dal\u00ed, apareix l\u2019amor, Gala, que el salva d\u2019aquest dest\u00ed funest. \u00c9s a l\u2019estrofa final del poema on t\u00e9 lloc la metamorfosi a qu\u00e8 es refereix el t\u00edtol de l\u2019obra:<\/p>\n

\u201cQuan el cap se li divideixi
\nquan el cap se li esquerdi
\nquan el cap se li trenqui en trossos
\nser\u00e0 la flor,
\nel nou Narc\u00eds,
\nGala,
\nel meu narc\u00eds.\u201d<\/p>\n

En el quadre, l\u2019artista fa pal\u00e8s el drama hum\u00e0 de l\u2019amor, mort i transformaci\u00f3 conegut com a \u201cnarcisisme\u201d en psicoan\u00e0lisi. Sigmund Freud, a la seva Introducci\u00f3 a la psicoan\u00e0lisi, defineix aquest terme com \u201cel despla\u00e7ament de la libido de l\u2019individu cap al propi cos, cap al \u201cjo\u201d del subjecte\u201d.<\/p>\n

El juliol de 1938, Dal\u00ed viatja a Londres per conversar amb Freud i, durant la visita, li mostra aquest quadre. Freud comenta: \u201cFins avui, m\u2019havia inclinat a pensar que els surrealistes \u2013que sembla que em van escollir com el seu sant patr\u00f3\u2013 estaven del tot bojos. Per\u00f2 aquest jove espanyol, d\u2019ulls fan\u00e0tics i d\u2019un domini t\u00e8cnic indiscutible, m\u2019ha suggerit una opini\u00f3 diferent. De fet, seria molt interessant explorar anal\u00edticament el creixement d\u2019una obra com aquesta\u2026\u201d.<\/p>\n

Salvador Dal\u00ed, en aquest oli, ha unit la tradici\u00f3 cl\u00e0ssica de la mitologia grega amb les darreres investigacions de la ci\u00e8ncia, en aquest cas, la psicoan\u00e0lisi, i ho ha fet recorrent a un mite carregat de significats, el de Narc\u00eds, pintat per un artista que constantment treballa per construir la seva imatge.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed va presentar el 6 d’octubre de 2008,\u00a0sota la c\u00fapula del Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres, el pr\u00e9stec temporal de l\u2019emblem\u00e0tic oli Metamorfosi de Narc\u00eds, pintat el 1937, i que pertany a la col\u2022lecci\u00f3 de la Tate Modern de Londres des de l\u2019any 1979. Es podr\u00e0 veure a la sala “Dal\u00ed d’Or” (n\u00fam. […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":4339,"menu_order":0,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_coblocks_attr":"","_coblocks_dimensions":"","_coblocks_responsive_height":"","_coblocks_accordion_ie_support":""},"categoria-actualitat":[78,80],"class_list":["post-4338","noticia","type-noticia","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","categoria-actualitat-exposicions","categoria-actualitat-museus"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/4338","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4339"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4338"}],"wp:term":[{"taxonomy":"categoria-actualitat","embeddable":true,"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categoria-actualitat?post=4338"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}