{"id":5048,"date":"2015-02-23T00:00:00","date_gmt":"2015-02-22T22:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/noticia\/exposicio-dobra-inspirada-en-velazquez\/"},"modified":"2025-05-19T12:46:06","modified_gmt":"2025-05-19T10:46:06","slug":"exposicio-d-obra-inspirada-en-velazquez","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/fundacio-dali\/noticia\/exposicio-d-obra-inspirada-en-velazquez\/","title":{"rendered":"Exposici\u00f3 d’obra inspirada en Vel\u00e1zquez"},"content":{"rendered":"

Avui s’ha inaugurat\u00a0l’exposici\u00f3\u00a0temporal Qu\u00e8 hi ha de nou? Vel\u00e1zquez <\/em><\/strong>a\u00a0la Sala de les Loggies del Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres, recentment remodelades.<\/p>\n

Vegeu-ne el v\u00eddeo <\/a>de la presentaci\u00f3 a la premsa, que ha anat a c\u00e0rrec d’Antoni Pitxot, director del Teatre-Museu,\u00a0i de Montse Aguer, directora del CED.<\/p>\n

EL DISCURS EXPOSITIU<\/strong><\/p>\n

Des de 1988, la Sala de les Loggies s’ha dedicat a mostrar l’obra tardana de Salvador Dal\u00ed. Recordem que, a partir dels anys 60, el seu pensament creatiu se centra, sobretot, en els temes cient\u00edfics i la recuperaci\u00f3 dels cl\u00e0ssics pict\u00f2rics. Aquesta premissa es mant\u00e9 amb la remodelaci\u00f3 duta a terme, per\u00f2 el contingut expositiu s’amplia.<\/p>\n

La Sala de les Loggies est\u00e0 dividida en tres espais:<\/p>\n

En el primer, es mostren obres de la d\u00e8cada dels 60-70s protagonitzades per aparells estereosc\u00f2pics i il\u00b7lusions \u00f2ptiques. En formen part les obres seg\u00fcents: L’estructura de l’ADN<\/em> (c. 1975-76), Sardana pentagonal<\/em> (1978-79) i L’harmonia de les esferes <\/em>(1979). Al mateix temps, s’hi exposen obres de gran format: 50 quadres abstractes que a dos metres es converteixen en tres Lenins disfressats de xin\u00e8s i a sis metres formen el cap d’un tigre reial<\/em> (1962); Quan cau, cau<\/em> (1972-73); Aurora, migdia, capvespre i crepuscle <\/em>(1979) i A la recerca de la quarta dimensi\u00f3<\/em> (1979).<\/p>\n

Aquestes peces s\u00f3n una continuaci\u00f3 de la sala precedent, on s’hi presenten altres estereosc\u00f2pies i experiments \u00f2ptics -com l’anamorfosi i l’holografia. El conjunt, a m\u00e9s de recollir una notable representaci\u00f3 de pintures dalinianes d’aquest per\u00edode, exemplifica l’inter\u00e8s de l’artista per tots els aspectes relacionats amb la percepci\u00f3 visual i les seves paradoxes.<\/p>\n

El segon es coneix com la Torre dels Enigmes. S’ha renovat pintant-la d’un color m\u00e9s clar i s’hi han millorat les condicions d’acc\u00e9s. A partir d’avui s’hi exposa el diorama Babaouo <\/em>de 1932, una de les obres del pintor relacionades amb el gui\u00f3 hom\u00f2nim escrit per ell.<\/p>\n

El tercer espai incorpora de forma temporal el di\u00e0leg creatiu que Dal\u00ed mant\u00e9 amb l’obra de Diego Rodr\u00edguez de Silva y Vel\u00e1zquez (1599-1660), un dels cl\u00e0ssics de la hist\u00f2ria de l’art. Ens permet comprovar l’inter\u00e8s de Dal\u00ed pel seu art atemporal. L’exposici\u00f3 que titulem Qu\u00e8 hi ha de nou? Vel\u00e1zquez<\/em> consta d’onze pintures executades entre 1960 i 1982. Dal\u00ed reinterpreta algunes obres del pintor sevill\u00e0, la majoria de les quals pertanyen al fons del Museo del Prado, de Madrid: La infanta Margarita de Austria<\/em> (c. 1665, atribu\u00efda avui a Juan Bautista Mart\u00ednez del Mazo), El buf\u00f3n Calabacillas<\/em> (1635-39), El buf\u00f3n Don Sebasti\u00e1n de Morra<\/em> (1643-49) i Las meninas o la familia de Felipe IV<\/em> (1656). Dal\u00ed tamb\u00e9 s’inspira en l’oli Cristo y el alma cristiana<\/em> (1628-29) pertanyent a la col\u00b7lecci\u00f3 de la National Gallery de Londres.<\/p>\n

La influ\u00e8ncia del pintor sevill\u00e0 es refor\u00e7a amb el Bust de Vel\u00e1zquez que es metamorfosa en tres personatges que conversen <\/em>(exposat habitualment a la Sala Palau del Vent). En el lloc que abans ocupava aquest bust, ara s’hi exposa una composici\u00f3 in\u00e8dita de Dal\u00ed (c. 1982) feta sobre les cobertes d’un llibre dedicat a Vel\u00e1zquez (Enrique Lafuente, Velazquez, Phaidon, Oxford University Press, London, New York, 1943).<\/p>\n

Cal recordar tamb\u00e9 que el testimoni de Vel\u00e1zquez al Teatre-Museu no s’acaba aqu\u00ed. A la zona del taller, de la Sala Palau del Vent, hi podem contemplar l’holograma Holos! Holos! Vel\u00e1zquez! Gabor!<\/em> Si tenim en compte que l’inter\u00e8s de Dal\u00ed per l’holografia \u00e9s aconseguir un realisme est\u00e8tic, no \u00e9s gens estrany que Las meninas<\/em> i el seu autor constitueixin la base del primer experiment del pintor amb aquesta t\u00e8cnica.<\/p>\n

Qu\u00e8 hi ha de nou? Vel\u00e1zquez<\/em><\/strong><\/p>\n

El t\u00edtol d’aquesta mostra temporal s’ha extret de l’escrit de l’any 1976, Eureka<\/em>, en qu\u00e8 Salvador Dal\u00ed afirma: “Des de l’impressionisme, tota la hist\u00f2ria de l’art modern s’ha centrat en un \u00fanic objectiu: la realitat. Cosa que ens pot dur a dir: Qu\u00e8 hi ha de nou? Vel\u00e1zquez.”<\/p>\n

L’inter\u00e8s del figuerenc pel mestre de l’art barroc no \u00e9s nova. Ve de molt lluny. Vel\u00e1zquez, de fet, \u00e9s un dels “Grans Mestres de la Pintura” sobre els quals Dal\u00ed escriu a la revista escolar Studium <\/em>el 1919. I aquesta fascinaci\u00f3 persisteix al llarg del temps: a la casa de Portlligat, hi podem veure un retrat de Vel\u00e1zquez -que forma part d’una galeria de personatges amb bigotis- i, en una de les parets del taller, una reproducci\u00f3 quadriculada de Las Meninas<\/em>, testimoni del treball diari del pintor.<\/p>\n

La passi\u00f3 velazquenya tamb\u00e9 es fa evident en el tractat de Dal\u00ed 50 secrets m\u00e0gics per a pintar <\/em>(1948), on el sevill\u00e0 nom\u00e9s \u00e9s superat per Vermeer en una taula comparativa que confecciona Dal\u00ed. Per\u00f2 \u00e9s sobretot a partir dels anys cinquanta, quan aquesta pres\u00e8ncia i influ\u00e8ncia es multiplica i es fa evident en els escrits i les obres del pintor empordan\u00e8s.<\/p>\n

De ben segur que Dal\u00ed apreciava el costum de Vel\u00e1zquez de representar-se pintant en el mateix lloc de l’escena. Durant l’\u00e8poca surrealista, l’ambici\u00f3 del pintor consisteix a materialitzar amb gran precisi\u00f3 les imatges de la irracionalitat concreta, afirmant que els mitjans d’expressi\u00f3 pict\u00f2rica s’havien de posar al servei d’aquest tema. A La conquesta de l’irracional<\/em>, Dal\u00ed afirma: “A mesura que les imatges de la irracionalitat concreta s’acosten a la realitat fenom\u00e8nica, els mitjans d’expressi\u00f3 corresponents s’acosten als de la gran pintura realista -Vel\u00e1zquez i Vermeer de Delft-, per pintar de manera realista segons el pensament irracional, segons la imaginaci\u00f3 desconeguda.”<\/p>\n

Anys m\u00e9s tard, el pintor relaciona la seva teoria de la m\u00edstica nuclear amb el tractament de la forma i el color en Vel\u00e1zquez. \u00c9s, per\u00f2, el naturalisme del pintor sevill\u00e0 el que, de manera insistent, es converteix en un dels punts de refer\u00e8ncia de l’artista empordan\u00e8s. Vel\u00e1zquez \u00e9s una constant en la seva obra: apareix cada cop que Dal\u00ed es planteja un nova etapa, un pas endavant en la seva traject\u00f2ria art\u00edstica, tant en el camp compositiu com en el camp conceptual.<\/p>\n

LA REMODELACI\u00d3 ARQUITECT\u00d2NICA<\/strong><\/p>\n

La remodelaci\u00f3 de la Sala de les Loggies, que inclou l’exposici\u00f3 temporal Qu\u00e8 hi ha de nou? Vel\u00e1zquez<\/em>, ha anat a c\u00e0rrec de Pep Canaleta de 3carme33 quant a disseny i renovaci\u00f3 arquitect\u00f2nica, i \u00c0lex Gifreu s’ha responsabilitzat del grafisme.<\/p>\n

La primera intervenci\u00f3 ha consistit a canviar el paviment per neutralitzar-ne la pres\u00e8ncia. El color terr\u00f2s alleugereix l’espai i permet centrar l’atenci\u00f3 dels visitants a les parets.<\/p>\n

Durant la reforma, tamb\u00e9 s’ha constru\u00eft una paret per augmentar l’espai expositiu, per acotar la sala gran, fer m\u00e9s propera la contemplaci\u00f3 de les obres i reduir l’antiga sensaci\u00f3 de buidor central.<\/p>\n

Una tercera intervenci\u00f3 ha perm\u00e8s reobrir un antic pas per crear un recorregut circular pels espais sense haver de tornar enrere. Gr\u00e0cies a aix\u00f2, es pot passejar pels diferents \u00e0mbits de l’edifici, a trav\u00e9s de passos de gran al\u00e7ada amb arcs de mig punt. Les noves obertures s’han fet seguint l’estil arquitect\u00f2nic existent.<\/p>\n

Cadascun dels nous espais s’ha potenciat amb un color diferent: blanc neutre per als llocs on les obres tenen m\u00e9s circulaci\u00f3; el color Galatea, que combina b\u00e9 amb el paviment hidr\u00e0ulic que s’ha conservat al terra i el color cendr\u00f3s. Les millores en la il\u00b7luminaci\u00f3 tamb\u00e9 han contribu\u00eft a refor\u00e7ar aquesta reformulaci\u00f3.<\/p>\n

En darrer lloc, s’ha redissenyat la sortida al pati i l’inici de l’escala de sortida en direcci\u00f3 a la botiga s’ha adequat amb un paviment nou.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui s’ha inaugurat\u00a0l’exposici\u00f3\u00a0temporal Qu\u00e8 hi ha de nou? Vel\u00e1zquez a\u00a0la Sala de les Loggies del Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres, recentment remodelades. Vegeu-ne el v\u00eddeo de la presentaci\u00f3 a la premsa, que ha anat a c\u00e0rrec d’Antoni Pitxot, director del Teatre-Museu,\u00a0i de Montse Aguer, directora del CED. EL DISCURS EXPOSITIU Des de 1988, la Sala de […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":5049,"menu_order":0,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_coblocks_attr":"","_coblocks_dimensions":"","_coblocks_responsive_height":"","_coblocks_accordion_ie_support":""},"categoria-actualitat":[78],"class_list":["post-5048","noticia","type-noticia","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","categoria-actualitat-exposicions"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5048","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5049"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5048"}],"wp:term":[{"taxonomy":"categoria-actualitat","embeddable":true,"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categoria-actualitat?post=5048"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}