{"id":5234,"date":"2016-09-29T00:00:00","date_gmt":"2016-09-28T22:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/noticia\/el-dali-classic-a-pisa\/"},"modified":"2016-09-29T00:00:00","modified_gmt":"2016-09-28T22:00:00","slug":"el-dali-classic-a-pisa","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/fundacio-dali\/noticia\/el-dali-classic-a-pisa\/","title":{"rendered":"El Dal\u00ed cl\u00e0ssic a Pisa"},"content":{"rendered":"<p>Aquest migdia s&#8217;ha presentat a La Real Academia de Espa\u00f1a a Roma l&#8217;exposici\u00f3 temporal <em>Dal\u00ed. Il sogno del classico <\/em>que es podr\u00e0 veure de l&#8217;1 d&#8217;octubre al 5 de febrer de 2017 al Palazzo Blu de Pisa<em>.<\/em><\/p>\n<p>Est\u00e0 dedicada a la influ\u00e8ncia del classicisme itali\u00e0 a l&#8217;obra de Dal\u00ed. La mostra est\u00e0 comissariada per Montse Aguer, directora dels Museus Dal\u00ed, i Thomas Clement Salomon, coordinador cient\u00edfic de Mondo Mostre, entitat organitzadora.<\/p>\n<p><strong>Contingut de l&#8217;exposici\u00f3 <em>Dal\u00ed. Il sogno del Classico<\/em><\/strong><\/p>\n<p>La mostra posa \u00e8mfasi en la import\u00e0ncia d&#8217;It\u00e0lia (que Dal\u00ed i Gala van visitar en diverses ocasions) i del Renaixement en l&#8217;obra de Salvador Dal\u00ed. Inclou 149 obres que abracen des de 1945 fins a 1982: 145 provinents de la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed, 3 de The Salvador Dal\u00ed Museum de Saint Petersburg (Florida) i 1 dels Museus Vaticans. S\u00f3n 22 pintures, 100 estampes de la s\u00e8rie <em>La Divina Com\u00e8dia<\/em> i 27 il\u00b7lustracions per a <em>L&#8217;Autobiografia de Benvenuto Cellini.<\/em><\/p>\n<p>El nucli central parteix d&#8217;una selecci\u00f3 d&#8217;olis molt poc coneguts, quatre dels quals s\u00f3n in\u00e8dits: <em>S\/T. Segons &#8220;Nen ajupit&#8221; de Miquel \u00c0ngel, S\/T. Mois\u00e8s segons &#8220;El sepulcre de Juli II&#8221; de Miquel \u00c0ngel, S\/T. Crist segons &#8220;La Pietat Palestrina&#8221; de Miquel \u00c0ngel, <\/em>i<em> S\/T. Giuliano de M\u00e9dici segons &#8220;El sepulcre de Giuliano de M\u00e9dici&#8221; de Miquel \u00c0ngel. <\/em>Figuren en les seves darreres creacions de la d\u00e8cada dels 80, en que l&#8217;artista reinterpreta en clau daliniana les obres mestres de Miquel \u00c0ngel. Presentades com a conjunt estil\u00edstic i tem\u00e0tic per primera vegada, aquestes obres ens permeten indagar en la t\u00e8cnica i el coneixement del Dal\u00ed d&#8217;aquest moment, i reflectir com les seves inquietuds se segueixen traduint en expressi\u00f3 art\u00edstica. Aix\u00f2 ens endinsa en l&#8217;\u00faltima etapa del pintor, fins avui for\u00e7a desconeguda, per\u00f2 que manifesta un ideari dalini\u00e0 molt particular, mitjan\u00e7at una expressivitat que persegueix la persist\u00e8ncia del proc\u00e9s creatiu i la recerca de la immortalitat. A trav\u00e9s de la reelaboraci\u00f3 de les obres de Miquel \u00c0ngel, Dal\u00ed d&#8217;una banda treballa des del respecte absolut per la tradici\u00f3 i el passat i, d&#8217;una altra banda, adverteix de la necessitat de superar-los a trav\u00e9s d&#8217;una innovaci\u00f3 constant sempre dirigida cap a la contemporane\u00eftat.<\/p>\n<p>Des de la seva expulsi\u00f3 del grup surrealista, a l&#8217;inici de la d\u00e8cada dels 40, el pintor catal\u00e0 abandera una nova postura classicista i de defensa del Renaixement. Els interessos intel\u00b7lectuals de Dal\u00ed continuen expandint-se a la manera d&#8217;un humanista renaixentista. Dal\u00ed es considera el precursor d&#8217;una nova fase renaixentista. \u00c9s en aquest context en el qual s&#8217;elaboren les il\u00b7lustracions per a <em>L&#8217;Autobiografia de Benvenuto Cellini<\/em>, un dels artistes m\u00e9s influents del Renaixement florent\u00ed que li fascina per ser un home rebel i controvertit, i les il\u00b7lustracions per a <em>La Divina Com\u00e8dia <\/em>de Dante Alighieri.<\/p>\n<p>En l&#8217;exposici\u00f3 es podran veure tamb\u00e9 uns olis de The Salvador Dal\u00ed Museum de Saint Petersburg i una pintura dels Museus Vaticans. S\u00f3n obres executades per Dal\u00ed als anys 50 i 60 com exemples de la nova etapa m\u00edstica de l&#8217;artista en qu\u00e8 les tem\u00e0tiques religioses es fonen amb la inspiraci\u00f3 dels grans mestres del passat.<\/p>\n<p><strong>Dal\u00ed i Miquel \u00c0ngel<\/strong><\/p>\n<p>El conjunt de llen\u00e7os inspirats en les creacions de Miquel \u00c0ngel corresponen a l&#8217;\u00faltima \u00e8poca del Dal\u00ed pintor. S\u00f3n obres creades al llarg de 1982, poc abans i poc despr\u00e9s de la mort de la seva esposa i musa Gala, esdevinguda al juny del mateix any. La majoria pertanyen a la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed. Aix\u00f2 ens permet portar a terme un estudi significatiu sobre el proc\u00e9s creatiu i t\u00e8cnic del pintor en aquesta darrera etapa. Durant els \u00faltims anys, Dal\u00ed, una vegada m\u00e9s, es reinventa estil\u00edsticament.<\/p>\n<p>Repr\u00e8n les figures de Miquel \u00c0ngel i les reinterpreta: les separa de l&#8217;entorn iconogr\u00e0fic original del seu creador, i les representa soles, atorgant-los for\u00e7a pr\u00f2pia. Dal\u00ed presta de les escultures i pintures de Miquel \u00c0ngel la tensi\u00f3 dels cossos tit\u00e0nics de gran for\u00e7a muscular i d&#8217;estructura colossal.<\/p>\n<p>Repr\u00e8n les figures de Miquel \u00c0ngel i les reinterpreta: les separa de l&#8217;entorn iconogr\u00e0fic original del seu creador, i les representa soles, atorgant-los for\u00e7a pr\u00f2pia. Dal\u00ed presta de les escultures i pintures de Miquel \u00c0ngel la tensi\u00f3 dels cossos tit\u00e0nics de gran for\u00e7a muscular i d&#8217;estructura colossal.<\/p>\n<p>Amb aquestes obres, el pintor ens convida a fer un viatge irrepetible, a la recerca del seu propi jo, el seu ADN filos\u00f2fic, art\u00edstic i humanista.<\/p>\n<p>L&#8217;estudi sobre els procediments t\u00e8cnics i el m\u00e8tode de treball de l&#8217;artista corrobora que l&#8217;execuci\u00f3 d&#8217;aquest conjunt de pintures va ser r\u00e0pida. En poc m\u00e9s d&#8217;un any, Dal\u00ed va pintar aproximadament 25 obres de tem\u00e0tica inspirada en Miquel \u00c0ngel, a m\u00e9s d&#8217;unes altres 13 sobre Vel\u00e1zquez. \u00c9s molt interessant la reflexi\u00f3 d&#8217;Antoni Pitxot, primer director del Teatre-Museu Dal\u00ed, sobre aquest moment vital i creatiu de Dal\u00ed: &#8220;\u00c9s pura expressi\u00f3, pura comunicaci\u00f3&#8221;.<\/p>\n<p><strong><em>La Divina Com\u00e8dia<\/em><\/strong><\/p>\n<p>Aquesta s\u00e8rie va ser un enc\u00e0rrec de l&#8217;Istituto Poligrafico de l&#8217;Estat Itali\u00e0 en vistes a la commemoraci\u00f3 dels set-cents anys del naixement de Dante. Dal\u00ed va comen\u00e7ar a treballar a Cadaqu\u00e9s durant l&#8217;estiu de 1950, i dos anys m\u00e9s tard va acabar les 102 il\u00b7lustracions, utilitzant una barreja de t\u00e8cniques, principalment aquarel\u00b7la, guaix i tinta sanguina sobre paper en un format foli. Finalment, cent il\u00b7lustracions van ser reprodu\u00efdes entre 1959 i 1963 mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s de fotogravat en relleu de trama xilogr\u00e0fica. Aquestes estampes es poden veure a l&#8217;exposici\u00f3 dividides en els tres c\u00e0ntics: Infern, Purgatori i Parad\u00eds.<\/p>\n<p>L&#8217;Autobiografia de Benvenuto Cellini<\/p>\n<p>Al 1945, Dal\u00ed rep l&#8217;enc\u00e0rrec de l&#8217;editor de Doubleday &amp; Company per portar a terme les il\u00b7lustracions d&#8217;una nova edici\u00f3 anglesa de The Autobiography of Benvenuto Cellini. La t\u00e8cnica d&#8217;aquestes il\u00b7lustracions \u00e9s aquarel\u00b7la i tinta xinesa sobre paper. L&#8217;artista escull amb tota llibertat els moments de la narraci\u00f3 de Cellini que li permeten desenvolupar al m\u00e0xim la seva capacitat creativa i la seva fantasia. L&#8217;artista mostra una gran admiraci\u00f3 per Cellini i per la seva habilitat en m\u00faltiples sectors art\u00edstics. Cellini, que havia estat escultor, orfebre i escriptor, encarna l&#8217;artista multidisciplinari al qual Dal\u00ed aspira. Aquesta s\u00e8rie \u00e9s tan apreciada per Dal\u00ed que la guardar\u00e0 tota la seva vida. \u00c9s per aquest motiu que la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed conserva en l&#8217;actualitat els originals com part de la seva col\u00b7lecci\u00f3. Una selecci\u00f3 de 27 il\u00b7lustracions es pot veure en aquesta exposici\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Cat\u00e0leg<\/strong><\/p>\n<p>El cat\u00e0leg, editat en itali\u00e0 per SKIRA, inclou textos de Montse Aguer, directora dels Museus Dal\u00ed, Lucia Moni i Carme Ruiz, del Centre d&#8217;Estudis Dalinians, Irene Civil i Juliette Murphy del Departament de Conservaci\u00f3 i Restauraci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed, i Thomas Clement Salomon, coordinador cient\u00edfic de Mondo Mostre. Els escrits ofereixen noves perspectives sobre la influ\u00e8ncia del classicisme en l&#8217;artista al llarg de la seva vida. A m\u00e9s, estan acompanyats per nombroses imatges in\u00e8dites que corresponen al material preparatori i a fotografies de l&#8217;artista.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquest migdia s&#8217;ha presentat a La Real Academia de Espa\u00f1a a Roma l&#8217;exposici\u00f3 temporal Dal\u00ed. Il sogno del classico que es podr\u00e0 veure de l&#8217;1 d&#8217;octubre al 5 de febrer de 2017 al Palazzo Blu de Pisa. Est\u00e0 dedicada a la influ\u00e8ncia del classicisme itali\u00e0 a l&#8217;obra de Dal\u00ed. La mostra est\u00e0 comissariada per Montse [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":5238,"menu_order":0,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_coblocks_attr":"","_coblocks_dimensions":"","_coblocks_responsive_height":"","_coblocks_accordion_ie_support":""},"categoria-actualitat":[78,79],"class_list":["post-5234","noticia","type-noticia","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","categoria-actualitat-exposicions","categoria-actualitat-fundacio-gala-salvador-dali"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5234","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5238"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5234"}],"wp:term":[{"taxonomy":"categoria-actualitat","embeddable":true,"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categoria-actualitat?post=5234"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}