{"id":5530,"date":"2020-01-27T00:00:00","date_gmt":"2020-01-26T22:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/noticia\/la-magia-de-dali-conquereix-la-capital-russa\/"},"modified":"2020-01-27T00:00:00","modified_gmt":"2020-01-26T22:00:00","slug":"la-magia-de-dali-conquereix-la-capital-russa","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/fundacio-dali\/noticia\/la-magia-de-dali-conquereix-la-capital-russa\/","title":{"rendered":"La m\u00e0gia de Dal\u00ed conquereix la capital russa"},"content":{"rendered":"<p>Des del 28 de gener i fins al 25 de mar\u00e7, el p\u00fablic rus t\u00e9 una oportunitat \u00fanica per con\u00e8ixer de primera m\u00e0 les obres d&#8217;aquest pintor genial. El Centre Manege de Moscou acollir\u00e0 l&#8217;exposici\u00f3 <strong><em>Salvador Dal\u00ed. Magic Art<\/em><\/strong>, organitzada per la Fundaci\u00f3 Link of Times i el Museu Faberg\u00e9 de Moscou en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed i el Museo Reina Sof\u00eda de Madrid. Compta amb el suport del Ministeri de Cultura moscovita i el comissariat \u00e9s a c\u00e0rrec de Montse Aguer, directora dels Museus Dal\u00ed. L&#8217;exposici\u00f3 inclou m\u00e9s de 180 obres de Dal\u00ed: pintures, dibuixos, aquarel\u00b7les i gravats. Algunes d&#8217;aquestes peces provenen de col\u00b7leccions privades europees, entre les quals n&#8217;hi ha de russes. Mai a R\u00fassia hi ha hagut una exposici\u00f3 de Salvador Dal\u00ed tan representativa de la seva obra i que permet\u00e9s aprofundir tan exhaustivament en el seu proc\u00e9s creatiu. La mostra permet als visitants resseguir l&#8217;extensa traject\u00f2ria creativa, detenint-se a cada etapa evolutiva de l&#8217;artista.<\/p>\n<p>Les pintures que s&#8217;exposen abracen des de paisatges impressionistes de la seva joventut fins als llen\u00e7os de finals dels vuitanta. Hi t\u00e9 una rellev\u00e0ncia especial la producci\u00f3 de maduresa de Dal\u00ed, els per\u00edodes surrealista i m\u00edstico-nuclear. Aquests s\u00f3n representats a la mostra per <em>L&#8217;home invisible<\/em> (1929-32), <em>El sentit de la velocitat<\/em> (1931), <em>L&#8217;\u00c0ngelus arquitect\u00f2nic de Millet <\/em>(1933), <em>Elements enigm\u00e0tics en un paisatge<\/em> (1934), <em>Autoretrat tou amb bac\u00f3 a la planxa <\/em>(1941), <em>Idil\u00b7li at\u00f2mic i ur\u00e0nic malenconi\u00f3s<\/em> (1945), <em>Desmaterialitzaci\u00f3 del nas de Ner\u00f3<\/em> (1947), <em>M\u00e0xima velocitat de la Madonna de Rafael<\/em> (1954) i d&#8217;altres obres mestres.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de resseguir la influ\u00e8ncia de diferents escoles i moviments durant la seva joventut, el 1929 Salvador Dal\u00ed s&#8217;incorpora al moviment surrealista encap\u00e7alat per Andr\u00e9 Breton i aviat es converteix en una de les seves principals figures. \u00c9s en el Surrealisme que troba la seva pr\u00f2pia veu i que s&#8217;adona plenament del seu enorme potencial creatiu. L&#8217;inter\u00e8s per la psicoan\u00e0lisi i la teoria de l&#8217;inconscient, aix\u00ed com tamb\u00e9 per Vermeer i els cl\u00e0ssics, conflueix en la pintura de Dal\u00ed, els seus paisatges il\u00b7luminats per una llum m\u00e0gica, enva\u00efts per imatges sorprenents que materialitzen les seves pors i desitjos. En les obres dels anys trenta de petit format, l&#8217;artista assoleix el punt \u00e0lgid del seu mestratge t\u00e8cnic. Aquest per\u00edode \u00e9s il\u00b7lustrat espl\u00e8ndidament per <em>Elements enigm\u00e0tics en un paisatge <\/em>(1935), <em>Figura i drapejat en un paisatge<\/em> (1935) i <em>Paisatge pag\u00e0 mitj\u00e0<\/em> (1937), oli en qu\u00e8 Dal\u00ed incorpora Sigmund Freud, el fil\u00f2sof que exerceix una influ\u00e8ncia tan innegable en ell.<\/p>\n<p>Entre 1940 i 1948, Dal\u00ed viu als Estats Units, creant no tan sols noves obres d&#8217;art, sin\u00f3 tamb\u00e9 la seva imatge p\u00fablica com artista universal, com els grans mestres del Renaixement. Pinta, il\u00b7lustra llibres i dissenya escenaris i vestits. El 1944, decora el primer ballet paranoic, <em>Tristany Foll<\/em>, amb la m\u00fasica de Richard Wagner amb Leonide Massine com core\u00f2graf. A l&#8217;exposici\u00f3 es mostraran diverses pintures entorn al Tristany Foll. Tamb\u00e9 ser\u00e0 la primera vegada que es veur\u00e0 a R\u00fassia una obra d&#8217;art clau d&#8217;aquest per\u00edode: <em>Autoretrat tou amb bac\u00f3 a la planxa<\/em> (1941), en qu\u00e8 es reflecteix el desig de l&#8217;artista de &#8220;desfer-me de la meva pr\u00f2pia pell, aquella pell inicial de la meva vida revolucion\u00e0ria i sense forma&#8221;; una obra que l&#8217;ajuda a trobar un nou significat per al seu art en els ideals del Renaixement.<\/p>\n<p>La segona meitat dels anys quaranta i cinquanta veu com Dal\u00ed evoluciona cap al misticisme nuclear i cap a les obres de gran format. Les explosions nuclears d&#8217;Hiroshima i Nagasaki sacsegen violentament l&#8217;artista i tenen un impacte colossal en el seu art: ara pret\u00e9n comprendre les forces i lleis ocultes i aprofitar-les mitjan\u00e7ant una arma \u00fanica: el misticisme. Una de les seves pintures m\u00e9s importants d&#8217;aquest per\u00edode: <em>Desmaterialitzaci\u00f3 del nas de Ner\u00f3<\/em> (1947) \u00e9s una interpretaci\u00f3 art\u00edstica de la divisi\u00f3 de l&#8217;\u00e0tom.<\/p>\n<p>Un altre aspecte interessant de l&#8217;art de Dal\u00ed consisteix en les il\u00b7lusions \u00f2ptiques i la pintura estereosc\u00f2pica. A partir dels anys seixanta i fins al final de la seva vida, l&#8217;artista queda fascinat per la ci\u00e8ncia i la tecnologia m\u00e9s recent, i utilitza l&#8217;estereosc\u00f2pia i els hologrames de forma molt activa ja que els considera el llenguatge del futur. L&#8217;exposici\u00f3 comptar\u00e0 amb una de les seves peces m\u00e9s destacades d&#8217;aquest per\u00edode, el d\u00edptic estereosc\u00f2pic Dal\u00ed d&#8217;esquenes pintant Gala vista d&#8217;esquenes eternitzada per sis c\u00f2rnies virtuals reflectides provisionalment en sis miralls vertaders.<\/p>\n<p>El darrer per\u00edode art\u00edstic de Dal\u00ed est\u00e0 marcat pel seu gir cap al llegat de Miquel \u00c0ngel i de Vel\u00e1zquez, aix\u00ed com a composicions expressionistes semi-abstractes, tan innovadores en aquell moment. Les pintures que s&#8217;exposaran es complementaran amb dibuixos brillantment executats als anys trenta i quaranta, aix\u00ed com amb una s\u00e8rie de gravats que il\u00b7lustren <em>La Divina Com\u00e8dia <\/em>de Dante, un projecte en qu\u00e8 Dal\u00ed treballa de 1959 a 1963. Entre els dibuixos, s\u00f3n d&#8217;especial inter\u00e8s les il\u00b7lustracions originals del llibre 50 secrets m\u00e0gics per pintar, escrit per Dal\u00ed el 1948, en qu\u00e8 plasma amb un estil molt innovador la seva manera d&#8217;entendre la pintura.<\/p>\n<p>Dal\u00ed anomena la pintura &#8220;art m\u00e0gic&#8221; o &#8220;mestratge m\u00e0gic&#8221;, i assegura que la perfecci\u00f3 t\u00e8cnica ha de ser tan important per als artistes del s. XX com per als mestres del Renaixement. D&#8217;acord amb Leonardo da Vinci, considera la pintura com l&#8217;art m\u00e9s important i somia en salvar-la del &#8220;caos i la peresa&#8221; en qu\u00e8 havia caigut a la seva \u00e8poca.<\/p>\n<p>L&#8217;\u00faltim dels cinquanta secrets que un artista hauria d&#8217;aprendre, segons el llibre de Dal\u00ed, \u00e9s que la m\u00e0 de l&#8217;artista a sobre el cavallet ha de ser guiada per un \u00e0ngel. Aquest darrer secret i m\u00e9s important est\u00e0 relacionat amb la seva esposa i musa, Gala. La seva imatge impregna tota l&#8217;obra del mestre. Sempre constata en els seus llibres la import\u00e0ncia que t\u00e9 Gala per a ell. Nascuda Elena Diakonova, Gala \u00e9s el fil m\u00edstic que uneix el gran artista amb R\u00fassia.<\/p>\n<p>La Fundaci\u00f3 The Link of Times \u00e9s una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre que porta a terme projectes amb l&#8217;objectiu de retornar objectes de valor cultural i hist\u00f2ric al poble rus. El Museu Faberg\u00e9 continua amb la s\u00e8rie d&#8217;exposicions de gran prestigi amb els artistes m\u00e9s famosos del s. XX, entre les quals hi ha Frida Kahlo i Diego Rivera, Amedeo Modigliani o Chaim Sutine.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Des del 28 de gener i fins al 25 de mar\u00e7, el p\u00fablic rus t\u00e9 una oportunitat \u00fanica per con\u00e8ixer de primera m\u00e0 les obres d&#8217;aquest pintor genial. El Centre Manege de Moscou acollir\u00e0 l&#8217;exposici\u00f3 Salvador Dal\u00ed. Magic Art, organitzada per la Fundaci\u00f3 Link of Times i el Museu Faberg\u00e9 de Moscou en col\u00b7laboraci\u00f3 amb [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":5531,"menu_order":0,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_coblocks_attr":"","_coblocks_dimensions":"","_coblocks_responsive_height":"","_coblocks_accordion_ie_support":""},"categoria-actualitat":[],"class_list":["post-5530","noticia","type-noticia","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5530","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5531"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5530"}],"wp:term":[{"taxonomy":"categoria-actualitat","embeddable":true,"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categoria-actualitat?post=5530"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}