El paisatge del Dal\u00ed surrealista \u00e9s alhora real i on\u00edric, fotogr\u00e0fic i malenconi\u00f3s, concret i paranoic. A trav\u00e9s del paisatge que reflecteix en la seva obra, podem configurar el surrealisme de Dal\u00ed, que ell defineix, seguint Andr\u00e9 Breton: “Surrealisme: automatisme ps\u00edquic pur mitjan\u00e7ant el qual hom es proposa expressar, sigui per l’escriptura, sigui verbalment, sigui de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament, dictat del pensament en abs\u00e8ncia de tota mena de control est\u00e8tic o moral”. I que proposa una incursi\u00f3 en zones del subconscient, tan reivindicat per Freud. Un subconscient que Dal\u00ed presenta de manera precisa, amb dosis de realitat i fins i tot d’hiperrealitat.<\/p>\n\n\n\n
Home amb el cap ple de n\u00favols<\/em><\/a> \u00e9s l’obra metaf\u00f2rica que dona pas a la mostra. Un home integrat al paisatge, al cel, en aquest cas. Un home-finestra que ens ofereix una obertura cap a l’exterior, fusionant el subconscient amb una realitat tangible. A trav\u00e9s d’aquests 12 olis de Dal\u00ed podem incidir en els “elements enigm\u00e0tics” i en els paisatges que fan tan singulars les seves obres, que desperten la curiositat i l’atracci\u00f3. \u202fPaisatges que provoquen. Podem parlar d’aparells, de perspectives i d’ombres allargades, dels conceptes visible-invisible, de xiprers, d’objectes surrealistes fetitxistes, d’espectres i fantasmes, de Freud i la psicoan\u00e0lisi, de la percepci\u00f3 i de saber mirar. De lectures obertes i amb m\u00faltiples significacions, que requereixen sempre, per acabar de configurar-les, de la participaci\u00f3 i de la mirada de l’espectador. Podem parlar, en definitiva, del surrealisme de Dal\u00ed, un surrealisme que abra\u00e7a tota la seva traject\u00f2ria art\u00edstica i que volem significar amb Poesia d’Am\u00e8rica<\/em><\/a>, obra ecl\u00e8ctica, cl\u00e0ssica, i tamb\u00e9 surrealista.<\/p>\n\n\n\n