Tant en l’obra escrita de Salvador Dal\u00ed com en la pict\u00f2rica apareixen nombroses refer\u00e8ncies mitol\u00f2giques; en aquesta ocasi\u00f3 ens fixarem en el mite de Leda.<\/p>\n
L’oli titulat Leda<\/em> at\u00f2mica<\/em> (1949) es troba a la Sala del Tresor del Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres. Salvador Dal\u00ed es va inspirar en el mite cl\u00e0ssic per fer aquesta obra. La versi\u00f3 m\u00e9s popular explica que Leda era filla del rei d’Et\u00f2lia, Testi i d’Eur\u00edtemis. Leda es va casar amb Tind\u00e0reu, qui expulsat de Ladecem\u00f2nia va trobar acolliment al palau de Testi. Zeus, pare dels d\u00e9us, es va enamorar de la bella Leda i com que aquesta el rebutjava\u00a0es va transformar en cigne. Es diu que la mateixa nit que Tind\u00e0reu es va unir a Leda tamb\u00e9 ho va fer Zeus, en forma de cigne; de la uni\u00f3 del cigne i Leda en van resultar dos ous, i de cadascun d’ells va sortir una bessonada: C\u00e0stor i P\u00f2l.lux-anomenats els Di\u00f2scurs-i H\u00e8lena i Clitemnestra, un de cada parell era mortal i l’altre immortal.<\/p>\n Dal\u00ed va comen\u00e7ar a pintar la seva Leda a partir del 1945, als Estats Units; el quadre representa Leda, vista de cara, asseguda en un pedestal, i amb la m\u00e0 esquerra a frec d’un cigne que se li acosta com per besar-la. Al voltant de la figura principal podem observar diversos objectes, com ara un llibre, una esquadra, un ou que podria representar el fruit de la uni\u00f3 del cigne amb Leda del qual nasqueren els bessons. Com a fons veiem les roques del cap Norfeu, situat entre Roses i Cadaqu\u00e9s, a banda i banda, que serveixen de referent de la seva terra.<\/p>\n Leda at\u00f2mica est\u00e0 pensada seguint la divina proporci\u00f3 segons Luca Paccioli, del Renaixement itali\u00e0. Leda i el cigne s’inscriuen en un pent\u00e0gon a l’interior del qual s’ha inserit una estrella de cinc puntes de la qual Dal\u00ed ha fet diversos esbossos. L’harmonia de les refer\u00e8ncies ha estat calculada per l’artista segons el matem\u00e0tic Matila Ghyka que ensenyava aleshores a la universitat de San Diego. Els seus treballs mostren que la divina proporci\u00f3 \u00e9s el fonament de tota obra. Dal\u00ed, en contra del que pensen els seus contemporanis que les matem\u00e0tiques distreuen\/interrompen la inspiraci\u00f3 art\u00edstica considera que qualsevol obra d’art per ser-ho s’ha de fonamentar en la composici\u00f3, en el c\u00e0lcul.<\/p>\n La seva esposa i musa li f\u00e9u de model i en la interpretaci\u00f3 daliniana del mite veiem que l’amor es tracta d’una manera m\u00e9s espiritual que en altres pintors que han vist la vessant m\u00e9s carnal del mite, la uni\u00f3 f\u00edsica de Zeus-cigne i de Leda, com ara Miquel \u00c0ngel o Nicolas Poussin. Tot \u00e9s eteri, cap element es toca amb cap altre ni tan sols el mar amb la terra. De fet el pintor en la seva obra Rostres Ocults ja ens parla d’un amor intens sense contacte f\u00edsic, que ell anomena cledalisme. En altres obres de Dal\u00ed com ara la Madonna de Port Lligat (1952) o Figura rinocer\u00f2ntica de l’Il.lisos de F\u00eddias (1954) tamb\u00e9 les figures centrals estan en levitaci\u00f3.<\/p>\n Seguint amb el mite cl\u00e0ssic es diu que Dal\u00ed s’identificaria amb P\u00f2l.lux i que el seu germ\u00e0 mort, Salvador, podria representar el bess\u00f3 mortal, C\u00e0stor, i de l’altra parella la seva germana Anna Maria seria la mortal Clitemnestra i Gala la divina H\u00e8lena, la bellesa de la qual era tan gran que va provocar la guerra entre el poble grec i el poble troi\u00e0.<\/p>\n El pintor pot identificar f\u00e0cilment la seva esposa amb H\u00e8lena perqu\u00e8 \u00e9s per a ell el seu motiu d’inspiraci\u00f3, contemplant-la \u00e9s capa\u00e7 de crear obres sublims.<\/p>\n Finalment, Salvador Dal\u00ed, a un dels seus escrits ens diu quina \u00e9s la finalitat de la seva obra: “Vaig comen\u00e7ar a pintar la Leda At\u00f2mica que exalta Gala, la deessa de la meva metaf\u00edsica i vaig aconseguir crear ‘l’espai-susp\u00e8s”.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tant en l’obra escrita de Salvador Dal\u00ed com en la pict\u00f2rica apareixen nombroses refer\u00e8ncies mitol\u00f2giques; en aquesta ocasi\u00f3 ens fixarem en el mite de Leda. L’oli titulat Leda at\u00f2mica (1949) es troba a la Sala del Tresor del Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres. Salvador Dal\u00ed es va inspirar en el mite cl\u00e0ssic per fer aquesta obra. […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":13195,"menu_order":0,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_coblocks_attr":"","_coblocks_dimensions":"","_coblocks_responsive_height":"","_coblocks_accordion_ie_support":""},"class_list":["post-13190","textos-en-descarrega","type-textos-en-descarrega","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/textos-en-descarrega\/13190","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/textos-en-descarrega"}],"about":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/textos-en-descarrega"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13195"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webdali.latempesta.eu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13190"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}